L’any 2008 la Pilar i jo
vam arribar a Sant Andreu amb la il·lusió de començar una nova etapa professional.
Ella com a tècnica d’educació i jo com a cap de comunicació. Avui totes dues ja
no hi som per circumstàncies diferents.
Ella, perquè s’ha promocionat i jo, perquè el destí, i no la meva voluntat, ha
decidit apartar-me’n. Alguna gent amb la qual havia treballat fins llavors em deia:
estàs boja de marxar a un districte!!...Ja veuràs quina cutrada. Ningú entenia com havia pogut prendre la
decisió de deixar l’alcaldia per perdre’m pels barris. No sabien el que deien.
El districte és la mínima expressió on tot funcionari hauria de passar-hi per
comprendre l’autèntic concepte de l’acció política de proximitat i la gestió
del problema real del ciutadà. A Sant Andreu he après tantes coses com persones
meravelloses he conegut. Grandíssims professionals, immensos amics, capaços de
fer màgia amb pocs recursos, molta imaginació i gran dedicació. La Pilar i jo
ens emportem un trosset de tots
vosaltres per no trobar-vos a faltar en excés. Dijous passat, quan ens vam retrobar tots plegats per
celebrar amb alegria que ja no hi som però que ens agradaria ser-hi sempre en
el vostre record ens vau tornar a demostrar que heu estat uns companys i
companyes de feina genials i uns amics i amigues entranyables. Una família que
habita en el cor de Sant Andreu…i en de la Pilar i en el meu per sempre.
Us estimem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada