Una amiga m’ha regalat un llibre de micropoemes per Sant Jordi. És un llibret de butxaca de tapes grogues que amaga petits pensaments carregats de profunditat. Estrofes essencials que resumeixen en pocs mots grans dilemes. Quina força tenen les paraules ben ordenades, oi? I que difícil és ajuntar-les perquè adquireixin sentit i es converteixen finalment en un tot semàntic a punt per a disparar al cor dels teus sentiments i al nucli dels pensaments.
La poesía es un arma
cargada de futuro.
La micropoesía es una arma
cargada de pasado imperfecto
(muy imperfecto).
De la imperfecció neix la poesia. Del neguit en la cerca de perfecció en aquest passat imperfecte que condiciona el demà ideal.
Desordenando la felicidad
Me encontré con la vida
Em quedo sense arguments enfront de tanta clarividència. Cal deconstruir la felicitat, desordenar-la com diu el poema, per posar en valor la vida, les petites coses a les quals no donem importància i ens sostenen a través del fil invisible que ens guia cap a la fi (o principi) de tot.
Sólo soy una mujer desnuda
con una maleta vacía
e ignoro con certeza de la intuición
si fui hecha para llegar a hoy
o expresamente para olvidarlo
El no res lleuger tancat en una maleta pesada que arrossegues com una llosa. La fredor de la nuesa, quan els sentiments no tenen roba per amagar-se. No hi ha dilema. Cal arribar a l’avui, justament per oblidar-lo, si cal.
¿Y si corazón no fuera más que
el aumentativo de la palabra coraza...?
I si la cuirassa no és més que la pell fràgil del diminutiu de cor.
Estoy aprendiendo a irme
pero a irme queriendo
y a dejarme llevar
pero que me lleve el tiempo.
He aprendido tambien
a dibujarte a oscuras y
a escucharte en silencio.
He après a viure sense pressa, a escoltar el silenci, a dibuixar somnis i esborrar malsons.
Gràcies Pilar per aquest llibre tan petit!!!
Micropoemas 2
Edición Arrebato Libros
