És la meva frase del dia. Tot just descoberta avui en una samarreta comprada a les rebaixes d’aquest estiu i que encara no havia ni estrenat. Dins d’un armari es poden amagar les paraules més reveladores en un humil tros de roba de cotó… “Je ne suis pas aussi sage que j’en ai l’air…jo no sóc tan sàvia com em veig” Quina raó que té la meva samarreta!!! La saviesa és un estat de templança que no s’assoleix tan fàcilment. No són coneixements acumulats sinó experiències ben enteses. És aquest pla superior en el qual des del cim de la muntanya divises els camps i toques el cel mentre els núvols t’embolcallen. És el punt en el qual saps transcendir la quotidianitat i donar-li la profunditat que es mereix. És entendre l’infinit de l’univers sense que t’agafi maldecap.
Jo vull ser sàvia malgrat sàpiga que és l’objectiu inabastable. La set insaciable de conèixer. La fam constant de compartir projectes i experiències. La frisança de la inseguretat que et porta a la superació dels propis límits. El fred que sents quan ja no pots obviar el patiment que t’aporta el coneixement. No tothom vol ser com jo perquè el camí per arribar és àrid. Només els avis són savis i jo només sóc una dona de quaranta anys que encara no he gosat menjar el fruit de la saviesa de l’arbre que habita el meu jardí imaginari.
