Tupper polític

Dijous passat vaig assistir a una reunió d’amics l’objectiu de la qual no era altra que fer un intercanvi d’impressions amb l’actual alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon. A petició d’ella i a través d’una amiga es va muntar aquesta reunió de ”tupper” polític sense obscenitats per tal de posar en comú projectes i idees per a la ciutat. No cal dir que a mi m’encanta observar com els polítics es posicionen davant dels públics diversos i no necessàriament afins amb les sigles que encapçalen. Com utilitzen l’art de l’oratòria per convèncer a qui no vol ser convençut i per refermar-se davant qui creu i pensa com ells.

La Núria és jove, intel•ligent i bona oradora. Sap escoltar i explicar-se i és coherent amb els seus raonaments. Sap modular, orientar i exposar les seves idees sobre la marxa, perquè llegeix entre línies, observa les cares i recondueix el discurs per tal de quadrar un argument al seu favor, encara que de vegades també li puguis rebatre i desmuntar… no és perfecta!! , però qui ho és. Ni tampoc posseeix el do de la veritat, perquè què és la veritat? El que és adequat en un moment donat?, el que toca dir en certs moments?, el que defensa els principis del partit amb el qual simpatitzes? Hi ha tantes veritats com arguments les sustentin i siguin prou versemblants per ser creïbles i defensables. La Núria simplement és una alcaldable a la recerca del vot per imposar un model de ciutat capaç de desmarcar-se del seu antecessor, Bartomeu Muñoz , un pretorià de moralitat dubtosa i gestió política lamentable.

Santa Coloma és un municipi petit de territori però amb molta densitat de població. No disposa de sòl industrial ni d’una activitat econòmica remarcable , per tant té molts pocs ingressos i moltes despeses. Malgrat les millores dels darrers anys que han dignificat el municipi dotant-lo d’equipaments necessaris per poder donar un servei adequat, la ciutat encara pateix de moltes mancances relacionades amb l’àmbit més social, per causa de les bosses de població amb risc d’exclusió social que s’allotgen en els barris abans patrimoni de la immigració andalusa de i avui llar de les persones nouvingudes de la resta del món. Aquest municipi històricament ha estat una ciutat acollidora que ha sabut equilibrar balances difícils de compensar sense gaire soroll, amb pocs recursos i amb molta implicació de les entitats i parròquies que han sabut conciliar moltes sensibilitats al llarg dels anys.

Anem obrint tuppers i parlem plegats del model de ciutat futur superant la política cacic i de foment del totxo fins ara practicada, de com es mantindran els nous equipaments construïts amb la manca d’ingressos, de promoció d’una joventut poc motivada, de corresponsabilitat, d’incivisme, de la participació malentesa en tant que individual i no amb voluntat col•lectiva, de com la crisi i la manca d’ingressos acabarà per transformar praxis polítiques basades fins ara en el clientelisme, del cas Pretòria...del bé i del mal de la mateixa política. De la seva essència i de com la interpretem. I arribem a la conclusió que els projectes polítics són les persones que els encapçalen i no les sigles que els acompanyen. Que fer política és molt dur i que cal tenir molt clar que mai et pots professionalitzar per no banalitzar el seu veritable objectiu: liderar i governar sense pressions des d’una sensibilitat capaç de recollir inquietuds diverses.

Un idealisme extrem s’apropia de la xerrada i jo penso que la ciutat no és un pis. Que la població no som només una desena de persones ben avingudes xerrant relaxades. I que la alcaldessa malgrat tenir bons ingredients guardats en diferents tuppers, s’ha d’enfrontar a la realitat d’un municipi que durant anys s’ha governat sense un projecte clar de globalitat, que ha treballat per dipòsits estancs i que li cal moltes polítiques transversals i integradores amb l’objectiu de cohesionar un territori amb una problemàtica social extrema, mai tractada amb prou contundència de recursos i creativitat per part dels equips polítics anteriors...un tupper amb càrrega explosiva.