Avui els cors regalimen per tot arreu. Sembla que tot gira a l’entorn d’un batec fals de consumisme Em molesta la banalització, em carrega l’ambient ensucrat i detesto la comercialització de sentiments. Si d’alguna cosa em serveix que avui sigui el dia dels enamorats és potser perquè em dóna peu per reflexionar sobre el sentit de l’amor més enllà d’un dia concret o de la representació d’un cor vermell buit de sentiments profunds.
No sé si us heu fixat que el meu bloc té la imatge d’una carta manuscrita. Aquest és un escrit d’amor de Napoleó a Josefina. L’encapçalament és un cor enorme bategant intensament i el contingut, no sé si correspon amb algun d’aquests que us adjunto però dóna igual. El que importa és la correspondència intensa que aquest soldat enamorat, i terriblement romàntic, enviava a la seva amant esquiva.
“Desperto ple de pensaments al voltant de tu. El teu retrat i la intoxicada tarda que vam passar plegats ahir han deixat els meus sentits plens d’agitació. Dolça i incomparable Josefina, quin efecte estrany produeixes en el meu cor! Estàs enutjada? Et veig la mirada trista? Estàs preocupada? Em fa mal l’ànima i no pot haver descans per a tu estimada; però encara hi ha més, amagat en el meu interior, quan rendit als teus sentiments profunds que m’aclaparen. Dibuixo des dels teus llavis, des del teu cor un amor que es consumeix amb foc. Ah! Va ser ahir per la nit que vaig comprendre completament com és de falsa la imatge de tu dóna el teu retrat! Sortiràs al migdia. Et veuré en tres hores. Fins llavors, el meu dolç amor, mil petons, però no em corresponguis cap d’ells perquè encenen la meva sang.”
“No he passat un dia sense estimar-te; no he passat una nit sense estrenye’t en els meus braços; no he pres una tassa de te sense maleir la glòria i l’ambició que m’ha allunyat de l’ànima de la meva vida. Enmig de les meves tasques com a cap de les tropes, al recórrer els camps, la meva adorable Josefina està sola en el meu cor, ocupa el meu esperit i absorbeix el meu pensament.”
"No demano amor ni fidelitat eterna, únicament...la veritat, una franquesa ilimitada. El dia que em diguis t'estimo menys serà l'últim del meu amor o l'últim de la meva vida."
M’encanten aquests escrits provinents d’un home de ferro amb cor de setí. D’un guerrer capaç de reconèixer que mentre mana les tropes pensa en ella. L’enamorament anul·la la realitat i et trasllada a un món oníric que alguns com ell han pogut reflectir en innumerables cartes que relaten l’inici de l’emoció, l’efervescència de les trobades i el desencant de la ruptura . No tothom és capaç de fer aquests escrits que malgrat semblar exagerats, quan els llegeixes des de la fredor, recullen molt bé l’essència d’aquest sentiment que ens recorda que estimar és una necessitat i l’amor, una bogeria transitòria. Una possessió del teu esperit que fa que la teva existència no es pugui interpretar des de la individualitat, sinó des de la suma de dos cossos compartint una mateixa ànima...malgrat res sigui etern, estimar ens rescata d’una mort en vida.
Per sort, les cartes d’amor no es compren a les botigues ni s’escriuen només un dia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada