Fa temps que em vaig declarar en un post perdut, ja en la distància d’aquest bloc, una dona políticament insubmisa i ideològicament, sentimental. Avui vull recuperar aquesta idea per argumentar el per què el dia 29 de març faré vaga i em sumaré des de l’ absència laboral amb el sentit d’aquesta aturada.
Insubmisa, perquè no necessito aixoplugar-me sota el paraigües de cap formació política o sindical per estar convençuda que la reforma laboral que el govern de l’estat espanyol defensa, amb el vist-i-plau de molts , no és més que una trampa que ens aboca encara més a la inestabilitat laboral, a la pèrdua de drets, a la tensió social...Ens prometen més feina, però amb quins condicionaments? Fins a on estem disposats a deixar que ens prenguin tot el que hem guanyat amb esforç i treball. Fins a on serem capaços de minvar la nostra dignitat com a treballadors assalariats per salvar un sistema d’organització econòmica controlat per uns grups de poder paraestatals?
Sentimental, perquè no puc passar per alt el patiment de la gent. Perquè els que justament disposem d’una feina i no patim la crisi amb la seva cruesa hem de pensar en aquells que l’han perduda. En les persones i famílies que subsisteixen amb un subsidi o amb els diners invisibles de l’economia submergida, amb sous sense contractes, amb moltes obligacions i sense drets. I en les generacions dels nostres fills, els més preparats de la nostra història i els més improductius per manca d’oportunitats.
I finalment, vull afegir un altre adjectiu:
Lliure de poder manifestar el meu desacord. Hem de respectar els punts de vista de tothom, però no podem renunciar a la coherència i hem de ser capaços de superar les coaccions,. Si no creiem en aquesta reforma hem manifestar-nos, per fer-nos sentir de manera efectiva. Concentrar les veus crítiques en un sol dia i cridar fort. No val lamentar-se i després callar, com tampoc val la crítica si no va acompanyada d’alternatives.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada