diumenge, 14 de març del 2010

Passat, present i futur

El nostre passat és una llosa que cau sobre les nostres vides. Ens acompanya com una ombra que no es separa de la nostra existència. Condiciona els actes presents i manipula el nostre futur. No som ningú sense la memòria del viscut. No podem construir sense mirar-nos al mirall que ens recorda el que hem estat, el que hem fet, a on ens hem equivocat, en quins aspectes l’hem encertat i a on, malgrat l’experiència, tornarem a ensopegar.

Les fotografies del passat i la capacitat d’aprenentatge generada de l’acumulació de records amb els pas dels anys no ens exclou, no obstant, de la incoherència de moltes de les nostres decisions d’avui que dibuixen el croquis del nostre futur. Estem predestinats a viure una vida prèviament programada? Anem encadenant vivències fins a assolir un objectiu final, del qual moltes i molts de nosaltres no ens sentim satisfets però al qual ens hi veiem abocats sense escapatòria? Aquest és el meu dilema: destí o casualitat.

Jo crec en el destí i sé que no puc sortir-me’n del guió que diàriament interpreto i m’empeny a explorar camins que jo no escolliria , basant-me en la meva experiència passada. No sé si la direcció per la qual transcorre la meva vida i a on vaig deixant vivències protagonitzades per persones, no les he viscut abans en un altre context. Si tot és un miratge difús predestinat a confondre’ns per donar-nos il·lusió de llibertat, per alimentar la nostra ànsia de que som éssers amb voluntat pròpia.

Vivim atrapats en un cercle on passat i futur són la mateixa cosa viscuda en un temps verbal diferent. El present no és més que el passat del futur que viurem. Però el que sí tinc clar és que naixem per desenvolupar un projecte. Anem avançant per la vida amb un objectiu a acomplir que molts aconsegueixen descobrir i d’altres moren sense haver-lo ni tant sols cercat. Descobrir el perquè de la nostra existència és, en part, assolir la plenitud i la felicitat.

Si tot té sentit, només cal deixar-nos emportar pels esdeveniments i gaudir d’aquesta vida plena de casualitats predestinades, de records futurs, de presents ja passats.

1 comentari:

  1. Amb tota aquesta profunditat, se m'obren moltes preguntes tapades per les ombres de la quotaneidad,...em fan meditar altre cop.

    ResponElimina