El barri del Fondo de Santa Coloma em té captivada. És agrest, costerut, esquerp, caòtic, atapeït, incomprès. Una unió de dificultats habitada per infinitat de nacionalitats que conformen una xarxa de vides creuades que, d’entrada, no tenen res a veure i que en el fons comparteixen un destí comú que harmonitza la seva existència. Una amalgama de persones que intenten construir un futur en un tros de terra aliè enmig de la meva ciutat. Xinesos, àrabs, paquistanesos, romanesos, dominicans, equatorians, bolivians, senegalesos, gambians…totes les llengües, tots els colors fent-se un lloc a milers de quilòmetres de les seves arrels. Són com fulles dispersades pel vent de l’arbre original en una tardor incerta que aterren en un desert de carrers vertiginosos, que serpentegen com una muntanya russa els límits de la ciutat. Una arca de Noé superant un diluvi, escrivint el seu futur a la deriva a cinc minuts de casa meva.
El Fondo ha anat creixent a batzegades i sempre ha estat territori d’acollida. La mare que abraça l’estranger i el fa sentir com a casa. Abans andalusos, avui representants dels cinc continents. Les escales de veïns són torres de Babel i els comerços i negocis de restauració expressen totes les necessitats d’una població diversa que necessita trobar-se com a casa. Olorar els seus plats cuinats, pentinar-se al seu estil, vestir-se a la seva manera...crear aquest efecte il•lusori de proximitat en la llunyania per tal de lluitar contra l’enyorança més profunda. També és un racó de desesperança, de marginació , d’abandó , d’incomprensió cap al patiment d’aquelles persones que no són ningú perquè legalment no existeixen.
Un territori d’ombres que no volem veure ni entendre. El desconegut genera recança i la por ens porta a l’expressió de la xenofòbia més deplorable encapçalada en la representació de tres regidors de Plataforma per Catalunya en el meu municipi. De vegades penso qui hi ha darrera d’aquests vots enverinats. Veïns i veïnes de cara amable i cor liquat. Persones que necessiten apuntar amb el dit a tercers per resoldre els seus problemes que no són altres que el propi funcionament injust de la nostra societat imperfecta.
La veritat és que estic inquieta. Veig com plantegem les polítiques de seguretat generant un quadre d’acció on encerclem en vermell col•lectius vulnerables . Passem pel mateix colador delinqüents i marginats només pel fet que comparteixen la mateixa nacionalitat estrangera. Aquest cofoisme policial de la Badalona d’Albiol o aquestes eradicacions dels manteros exemplaritzants a Barcelona són preocupants. Els discursos amb un marcat caràcter de desinfecció donen molt aire per cultivar més vots xenòfobs, per construir més consciències col•lectives favorables al rebuig irracional cap a l’estranger. Perquè el virus de la incomprensió s’estengui.
Caldria que tots un dia ens sentíssim com una fulla abandonada rodolant carrer avall en el Fondo de la meva ciutat.
Certament, el Fondo és el barranc obert a la Serra de en Mena, on hi va haver l'horrible crim dels Banús, -el Puerto Hurraco colomenc del XIX- amb una mà tocant Sistrells i Llefià mirant a mar. Hi ha molta història: Galobardes i Sol en parlen. Pren una nova dimensió als 60 i a partir dels 90 es reinventa, esdevenint actualment la societat més dinàmica de Santa Coloma. Felicitats per l'entrada Sira.
ResponElimina