Sóc una lectora de poesia iniciàtica. M’he aficionat tard, tot just quan els 40 anys han entrat a la meva vida i m’han fet veure tot el que he deixat de fer i que em resulta imprescindible per entendre’m a mi mateixa. Comprendre d’una vegada la manera tan personal que tinc de desfullar la vida, sempre diferent a la resta de la gent i alhora tan carregada de moments metafòrics, vivències simbòliques, sensacions límits i sentiments a la deriva que es barregen desordenats, confusos, espantats, en la calaixera dels trastos amagats, la que no volem remenar perquè ens posa de manifest tota la feina ajornada.
Aquest Sant Jordi em vaig autoregalar un recull teu de poesia. Més de 300 pàgines que sota el títol poesia amorosa (1980-2009) aplega tantes paraules doloroses, com imatges precioses de la teva vida castigada per la mort de les teves filles, però també de la felicitat enmig de la tristesa. Els versos han tingut en mi un efecte balsàmic i guaridor dins d’aquest moble tan carregat d’emocions. La teva mirada melancòlica en eclosió amb l’entorn aclaparador que descrius, dóna com a resultat un increïble passatge de construccions sensorials que m’han arrossegat al teu subconscient i m’han obligat a treballar per assaborir aquest trencaclosques de metàfores intenses. Aconseguir mot a mot entendre com la poesia ha alliberat la teva ànima d’un insuportable embolcall de patiment. M’has fet plorar perquè el teu dolor l’he fet meu, mentre el llibre ha estat obert.
Les meves llàgrimes s’uneixen a tu mullant els bonics versos que com aquest m'han arribat ben al fons.
Final del dia
Ara que només ets
un pètal dins de l’ambre del no-res,
ha d’haver-hi algun lloc on estar junts,
més junts que mai. Potser en aquest reducte
dels poemes. Doncs, què són
si no poden salvar-te de l’oblit?
Per si t’acostes a llegir-los, deixo
de nit el llibre obert sobre la taula.
La poesia no és només una manera de viure o d’interpretar la realitat, sinó una necessitat profunda d’expressar l’impossible dels sentiments. Ara ho entenc amb tota la perspectiva necessària per fondrem en aquest art de les paraules que existeixen, en tant ets capaç de trobar-les un sentit. No és una lectura intel•lectual, és emocional...un llenguatge que hem d’aprendre a gestionar i valorar.
Gràcies Joan per ajudar-me a endreçar part dels calaixos desordenats.
Certament un Sant Jordi marcat pel Joan Margarit, fins i tot la nostra anècdota, totes dues varem escollir el mateix autor i el mateix llibre, ens varem fer un regal de paraules boniques i sentides..., El poeta també va embolcallar la nostra amistat i els nostres silencis.
ResponEliminaAra reendrecem el passat, el present i el futur,
Ell, l'home dels versos als dits i al cor, ens ensenya a rellegir la vida. Gràcies Sira per posar paraules a aquest agraïment imprescindible.
Pilar
Que bonic i si el llibre n'extreus aquest poema no vull imaginar-me com seran els altres. Meravellos Margarit! Enhorabona per l'escrit -utilitzes paraules que m'encanten!-
ResponEliminaGràcies per les vostres boniques paraules, també carregades de molta poesia. La veritat que és un llibre molt especial que conté molt de patiment expressat com a fórmula d'alliberament. Oriol, quan vinguis a casa te'l passo, ja veuràs com t'agrada i t'inspira en aquesta nova etapa que tot just comences.
ResponElimina