dijous, 24 de maig del 2012

Els llumins de la pobresa

No estic gens d’acord amb el concepte d’aquesta Marató de la Pobresa que celebrarem aquest cap de setmana. Què fàcil és fer una crida al sentimentalisme i a la caritat, i que difícil ser valent i reconèixer que la nostra pobresa és un mal estructural i no una circumstància conjuntural. En el fons, falsa solidaritat per fer-nos creure que la solució per reconduir la fractura social provocada per la crisi econòmica està de nou en les nostres mans,  i no en l’impuls de polítiques socials des dels propis governs i en la fi de la indecència del poder financer que ens emmanilla.

Qui pensi que la pobresa se soluciona posant diners en un sac sense fons està ben equivocat. La lluita contra l’exclusió social és molt més complexa i arrelada en la injustícia del propi sistema que la provoca. Tot plegat em recorda molt un conte que durant la meva infància em va marcar molt. Es tracta de la venedora de llumins del Hans Christian Andersen. Una nena pobra que encén els tres últim llumins de la seva vida que la fan somiar que és feliç, que ja no té fred, que visita llocs bonics, que torna reunir-se amb la seva estimada àvia morta...tot plegat miratges per alleujar una realitat que l’arrossega a morir de fred i sola enmig del cru hivern.

Per a mi la Marató de la Pobresa és la capsa de llumins. La il•lusió de les flames. La possibilitat d’engrescar-nos amb la idea que amb la nostra solidaritat podrem aturar el creixement exponencial de la pobresa per als propers anys. No dubto que els diners que es recullin seran ben emprats i serviran per alleugerir molta gent, però canviaran res? Quantes accions d’aquests tipus haurem de fer per donar una mica de caliu a aquest futur tan glaçat que intuïm tots plegats? Jo no vull més gales ensucrades que em toquin la fibra, vull polítiques actives, decisions governamentals arriscades, treball social ben estructurat, ajuts ben dimensionats, serveis públics potents que assegurin una sanitat i una educació des de la igualtat d’oportunitats. Vull rescatar les persones i no les entitats financeres.

Deixem de salvar bancs per posar cadires per tothom d’una vegada. Tots tenim dret a seure sense la necessitat de l’almoina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada