Èxode cap a la utopia

Avui ja s’ha despenjat la notícia que tots esperàvem. Ja estem en fase de rescat, tot i que no em sento de cap manera salvada de res, tot el contrari. Estic sotmesa, emmanillada i subjugada a les estratègies de tercers. Sóc ja com una refugiada que rebo l’almoina per sobreviure en un camp d’acollida habilitat només per satisfer necessitats bàsiques de subsistència, i sense la llibertat per rebel•lar-me contra la involució de drets socials que patim per culpa de la cobdícia d’uns pocs. Si tots aquestes esforços que ens demanen servissin realment per superar aquest moment, no m’importaria fer-los; però quan veus la magnitud de l’engany, la frivolitat dels mercats, i la inoperància dels líders polítics, un sentiment de tristesa profunda m’envaeix. Una sensació de boira intensa, d’inestabilitat per incertesa de futur.

Els ciutadans tornem a ser carn de canó. Objecte d’ús i no persones amb tota la seva dimensió, amb necessitats i carències que han de ser cobertes amb dignitat. No els importem perquè l’objectiu no és el nostre benestar, sinó el manteniment dels interessos creats al voltant d’un sistema d’organització social i econòmica basat en la desigualtat i no en la justícia.

Ja tinc preparada la meva maleta imaginària per iniciar el meu èxode cap a la utopia d’un nou món que ha de sorgir necessàriament d’aquest disbarat de present. He posat aquelles coses que són fonamentals per a mi. He guardat la meva felicitat en una capsa perquè la penso recuperar. He doblegat com una camisa l’esperança de futur dels meus fills, perquè segur que trobem una alternativa que em permeti lluir-la de nou. I he recollit totes les retallades en un quadern de bitàcola per no oblidar-me de tot allò que ens han tret i que era nostre. Per recordar que tot havia estat possible, malgrat ara ens facin creure que res és viable

Ara, que suposadament ens salven de l’esfondrament de l’estat, caminem sols i en silenci arrossegant les nostres maletes pesades en un èxode de rebel•lia contra aquesta infàmia de present. L’únic rescat possible és aquell que ens proporciona llum, llibertat i esperança.