Jo tinc dret a escollir

Ahir llegia al diari que el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, estava revisant la llei de l’avortament. Sembla ser que la nova legislació amb la qual treballa no serà la que estava vigent amb anterioritat  a la llei de terminis. En una entrevista publicada  al diari La Razon s’atreveix a qualificar “d’èticament inconcebible” l’actual legislació i ens avança que potser la malformació del fetus no serà ja un supòsit per l’avortament...quina bajanada pròpia d’algú incapaç de separar la moral divina de la realitat crua com és la de portar al món algú que sabem que patirà i ens farà partir.

Estimat ministre d’aquest govern de despropòsits, les lleis s’han de complir, però perquè així sigui també han de ser justes i ponderades i el que vostè ens proposa és un intervencionisme en les decisions que corresponen a una dona o parella que des de la llibertat, o de vegades, des de la inconsciència (sí també, i no ho excuso!!!), o fruit d’un abús sexual o d’un comportament sexual de risc en adolescents es troba amb la concepció d’un fill; la majoria de les vegades sa però d'altres també amb patologies greus. Tinc clar, i no puc veure-ho des d’una altra perspectiva possible, que un cop desencadenat l’embaràs és decisió de qui concep escollir si vols que aquest ésser humà obri els ulls al món, o bé  impedir que ho faci, perquè saps que no tindràs prous capacitats, recursos, complicitat amb la parella o desig per ajudar-lo a créixer en un entorn emocional estable i adequat. Si, a més a més, el fetus es desenvolupa amb greus malformacions, o malalties que n’ets conscient que li generaran sofriment, cal que la decisió última, i encara amb més raó, no la imposi la justícia, sinó el criteri mèdic i el sentit comú dels seus pares. Tu i només tu saps si ets capaç d’enfrontar-te a les dificultats; i el metge amb el seu coneixement, valorar si aquest nen o nena patirà per causa de la seva deformitat o síndrome sense cap esperança que garanteixi una vida digna.

S’equivoca ministre quan acusa les persones que estem a favor del dret a la interrupció de l’embaràs d’èticament lleugeres. Jo sóc mare de tres fills. M’he quedat embarassada perquè així ho he desitjat. Perquè m’he vist amb cor i recursos per tirar endavant una criança. No he passat per una experiència d’avortament perquè no ho he necessitat,  però em consta que qui ho ha fet ha patit  molt alhora de prendre la decisió. Psicològicament és un procés que et deixa empremta, però saps que no hi ha sortida i que ho has de fer. Qui som per jutjar les decisions reflexionades de terceres persones, que des d’una capacitat de judici sana se senten responsables de les seves accions i fan el que creuen més adequat amb l’assessorament dels metges?

Quina pena veure com tornem a deixar-nos portar per la foscor de les pors imposades per la moral religiosa, i no per la llum de la il·lustració, de la racionalitat i de la pressa de decisions sempre des de la llibertat d’elecció en el marc d’una regulació equilibrada.