La compareixença de dissabte del nostre president del
govern, Mariano Rajoy, en la qual a través d’un vídeo ens intentava convèncer que
ell no és un lladre em va recordar molt aquella pel·li de l’any 89 de l’Steven
Soderbergh: Sex , lies and videotapes,
en la qual es mentia pels colzes a través de les càmeres…En fi,
malgrat que l’argument és ben diferent, ja que no es tracta d’embolics
d’infidelitats entre parelles, les misèries de rerefons són similars i la
voluntat de generar llum de gas, la mateixa
Si tan convençut estàs de la teva innocència perquè
t’amagues en una cinta de vídeo? Per què ens hem de creure que tu no cobraves
diner negre en sobres, que per descomptat no declaraves, si tot el teu partit
és una poma podrida de casos de corrupció? Per què hem de donar credibilitat al
teu “es falso” si has estat el primer en permetre que molts dels teus barons
s’hagin enriquit escandalosament a costa dels seus càrrecs públics? Per què ets
tan covard i no t’has atrevit a comparèixer davant els mitjans de
comunicació com calia: amb un diàleg obert?...I si realment no has cobrat res,
però has permès que altres ho facin, no creus que tu també ets
responsable de tota aquesta merda? No vull la teva declaració de la renda
trucada, vull la veritat que s’amaga en aquesta tempesta de mentides on tu,
t’agradi o no, formes part del xàfec que ens cau a sobre.
No tens decència ni ètica. Ens enganyes i no t’importa el
que pensem de tu . En aquest país tan peculiar on vivim, on sembla que polítics
i monarquia siguin intocables, alguna cosa es cou a les profunditats d’un poble
fart de tanta obscenitat política. No podem obligar-te a marxar. Hem d’acatar
que et quedis en el teu càrrec, en contra de la nostra voluntat immediata. Hem
de conviure amb tota aquesta immundícia amb alegria. Però per sort, s’obre
una escletxa de llum enmig de tanta misèria, i una suma de sobres, aquests sincers
i honestos, dins d’una urna en el marc d’unes
eleccions poden donar un tomb que capgiri el destí de les nostres vides. Una
manera de governar al marge de tant caciquisme , dels suborns, de les
comissions per mantenir partits que no s’aguanten per ells mateixos, sense enquistaments,
sense servilismes, amb justícia social i responsabilitat cap el benestar
comunitari per sobre dels interessos privats.
Sempre hi ha l’esperança d’un demà millor, perquè l’avui
no pot ser més sinistre. Escollim bé el contingut del sobre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada