A les Quatre i Deu

Quantes estones Quatre i Deu tenim gravades en el nostres caps que han estat moments especials passats i alhora grans decepcions presents. Aquesta Cançó de Luís Eduardo Aute és, juntament, amb “Sin tu latido”, una de les meves preferides del seu repertori...artista integral, home de veu dolça i profunda. En aquesta breu composició és capaç d’expressar la complexitat de l’enamorament: la il•lusió, la frisança, el desengany i la decepció, en el marc d’un relat quotidià on qualsevol de nosaltres ens podem identificar.

Les Quatre i Deu són els enamoraments imperfectes. Aquells que es viuen amb la intensitat de la brevetat. Amors que només tenen un moment per ser viscuts i quan els descontextualitzes són irreconciliables i fracassats. Es queden congelats en una hora i no poden avançar perquè es desvirtuen. L’enamorament, com qualsevol altra sentiment, és una necessitat urgent i única, no pot ser aturada, ajornada, ni recuperada. Comporta data de caducitat i arriba un moment en què cal guardar-lo en el calaix que li pertoca, justament per poder aturar-lo en el temps i recordar-lo amb la intensitat dels minuts abans de la seva fi.

M’apassiona la gent que en poques paraules diu moltes coses. Les persones essencialistes que saben descriure sentiments. Aquells que no parlen de fets, sinó d’emocions en estat pur. No tothom és capaç d’assumir aquest grau de minimalisme existencial amb la perfecció i senzillesa amb la qual ho fa l’Aute. Ni grans metàfores, ni paraules sobrecarregades, només quatre imatges ben trobades, quatre fotos ben ordenades que fan una vida.

Gràcies per fer cançons tan boniques!

Fue en ese cine, ¿te acuerdas?,
en una mañana al este de Edén,
James Dean tiraba piedras
a una casa blanca, entonces te besé.
Aquélla fue la primera vez,
tus labios parecían de papel,
y a la salida en la puerta
nos pidió un triste inspector nuestros carnets.
Luego volví a la academia
para no faltar a clase de francés,
tú me esperaste hora y media
en esta misma mesa, yo me retrasé.

¿Quieres helado de fresa
o prefieres que te pida ya el café?.
Cuéntame como te encuentras,
aunque sé que me responderás: muy bien.
Ten, esta foto es muy fea,
el más pequeño acababa de nacer.
Oiga, me trae la cuenta,
calla, que fui yo quien te invitó a comer.
No te demores, no sea
que no llegues a la hora al almacén;
llámame el día que puedas,
date prisa que ya son las cuatro y diez