El proper 7 de novembre jo no espero que el Papa Benet XVI em beneeixi, assumeixo amb aquesta actitud que aniré a l’infern. No puc estar al costat de la monarquia papal perquè el que jo respecto no són els drets adquirits de la cúria ostentosa i el seu fastuós estat, sinó el cristianisme com a filosofia de vida. Com és possible poder venerar el pol oposat als autèntics valors que defensen molts homes i dones que dia rere dia practiquen anònimament amb l’exemple els autèntics dictats del sentiment cristià: la humilitat, la generositat, la fraternitat i la solidaritat.
Mentre aquest home es passeja pel món protegit dins de la seva bombolla de vidre motoritzada, les esglésies estan buides de pregàries tan necessàries per transformar la societat des del prisma dels bons sentiments cap als altres. Qui és ell per beneir-me, quan accepta calladament la pederàstia dins de la seva institució, practica l’exclusió de les dones del seu dret a exercir el culte, desautoritza l’ús de l’anticoncepció amb les conseqüències indesitjables que això suposa, prohibeix l’avortament deixant arribar a aquest món fills no desitjats que es convertiran en adults desarrelats, lluita contra la pobresa des de la riquesa més insultant i exclou a qui practica l’homosexualitat pel fet d’estimar de manera diferent.
Com podem venerar la intolerància, l’anacronia i la incoherència que manifesta i donar-li tractament de cap d’estat i de pope moral? No comparteixo res amb ell. No té cap credibilitat. M’entristeix pensar que hi hagi tanta gent que toleri i accepti la injustícia que ell representa. Aplaudeixo el Ricard Gomà perquè des de la seva responsabilitat política ha tingut la valentia de dir el que pensa actuant en coherència amb les idees que professa i el model de societat que defensa. I em produeix el rebuig més absolut la demagògia que practiquen aquells que amb la boca grossa defensen els valors catòlics i després quan toca viure en coherència amb el que es diu se n’obliden i transgredeixen la moralitat que exigeixen als altres a la seva conveniència.
Per mi la visita de Ratzinger deixarà anar una fumata negra i espessa sobre la ciutat de Barcelona, perquè em recordarà que aquells que ens governen callen, atorguen i accepten silenciosament tota la immoralitat que aquesta institució representa tal i com ens és transmesa des del lobby vaticà, al qual rendim honors amb els diners de totes i tots. Espero que aquest fum gens purificador de les ànimes que sortirà del tub d’escapament del seu cotxe bunqueritzat serveixi per reflexionar que no es pot confondre l’església amb l’estat, ni el Papa amb els homes i dones que el conformen....i per descomptat, l’entelèquia de Deu amb aquest senyor.
Sira, no cal dir que he trobat el teu escrit sobre el Papa ocurrent, com solen ser els teus, però no m'ha agradat perquè tractes el tema de manera per mi esquemàtica i simple. En blanc i negre! quan la vida és plena de grisos. En el meu Dietari (forumgrama.cat ,secció Prímula, ahir jo també vaig palar de la visita. Però ho faig com a creient -creient que voldria una altra Església- i per això mateix, no em carrego el Papa amb la contundència amb què ho fas tu, perquè m'ho miro des de la fe, i sabent la complexitat de la posada al dia d'un artefacte tan complex com és l'Església, i perquè al costat dels aspectes negatius, Benet XVI en té de positius, i no dubto de la seva bona fe. Avui en torno a parlar, i a la secció Prímula penjo un escrit de l'amic Jaume Oliveras, que trobo molt equànim, crític però respectuós.
ResponEliminaI apropfito l'ocasió, Sira, per recordar-te que espero encara la teva resposta respecte de les teves col·laboracions al formgrama.cat
Jaume, sí que és cert que el meu article és esquemàtic i senzill en el seu concepte. De fet recullo en quatre paràgrafs un petit retall del meu pensament. Malgrat la brevetat crec que no m’oblido de reflectir tots aquells aspectes que conformen el discurs que defenso. Jo respecto les opinions de tothom, però sembla ser que la gent es ruboritza en excés quan adoptes una postura contrària de manera tan contundent i clara. Coincideixo amb tu en quant a la necessitat de valorar totes les escales de grisos, però jo et diria que arriba un dia en què t’has de decantar pel blanc o pel negre, justament per poder viure en coherència amb el penses. És per això que discrepo totalment de l’article de l’Oliveras quan apunta que si no hi estàs d’acord amb la visita del papa és millor adoptar una postura de silenci per manifestar el teu rebuig. Callar és mirar cap a un altre banda però no transformar el que et desagrada amb l’objectiu de construir un món socialment més just.
ResponEliminaUna abraçada molt forta Jaume!! Pel que fa a les meves col•laboracions al fòrum ja et vaig comentar que tots els meus articles del bloc que tu creguis interessants pots recollir-los en la teva web.