No deixo de pensar en la foto als diaris de la Trinidad Jimenez i el Tomàs Gómez abraçats i somrients com si fossin un matrimoni ben avingut...però que no eren enemics irreconciliables fins ahir?, que no representaven dues corrents oposades sota una mateixa sigla? Que no s’estaven divorciant tirant-se els plats per sobre i lluitant per la custòdia dels fills militants. Deixem-nos de tantes diplomàcies i mostrem-nos a la gent com a humans que som, amb les nostres virtuts i debilitats. Amb l'alegria del guanyador i la tristesa i ràbia del perdedor. Sense hipocresies per donar una imatge d'unitat a on hi ha una esquerda descomunal.
El tomàs li diu a la Trini: “Ya no somos una opción u otra, somos todos un equipo, estamos todos juntos y de cada uno de nosotros se espera dar lo mejor de nosotros para ganar las elecciones del 22 de mayo”...paraules de reconciliació programàtica i mediàtica. Doncs no me les crec. No té cap intenció d’integrar res. I a l’enemic, ni aigua, perquè l’objectiu final de la batalla contempla sempre l’absorció de tendències, mai l’òsmosi d’idees. Jo m'hauria cregut molt més una foto a on el Gómez li hagués fet botifarra a la Trini i un discurs a on li hagués dit amb un somriure als llavis: “et fots, reina!” . Potser és mal educat però aquest ha estat el resultat real d'aquestes primàries que anuncien que el nostre president té els dies comptats com a líder del Partido Socialista (uff!) Obrero (uff!! uff!!) Español (això sí, sense cap gènere de dubtes).
La política ‘polite’ m’embafa. No sé perquè no diem les coses com són: Hem lluitat, he guanyat i vull fer les coses d’una altra manera amb el màxim suport de les bases. Si et convé el que et proposo, no tinc problemes per acollir-te, però si no hi estàs d’acord ja saps on és la porta...Sr. Gómez això és totalment lícit i la gent creuria molt més en els polítics si es comportessin més com a persones que són i no com a actors d’un teatre de comèdia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada