Com m’agraden les campanyes electorals, decididament són l’orgasme de la política. El moment on el nostres líders ens ensenyen el potencial de les seves idees. Es despullen enfront l’electorat per mostrar amb transparència la font ideològica d'on beuen i el model de societat que aspiren a implementar. És el món dels ideals, la cova platònica on es troba l’essència de les politiques. El paradigma de la societat. Si els votes tot és possible i res inabastable...Realment és un “subidón” ideològic que et fa perdre el sentit de la realitat, però que també t’apropa al costat fosc de les intencionalitats encobertes. Cal estar amatents dels missatges. Res és tan idíl•lic com sembla i cal destriar bé en aquest mercat de somnis de societats possibles i de ciutats viables.
L’Ajuntament de Barcelona es troba en aquests moments a punt d’abocar-se a un buit mai conegut. El gir a la dreta és ja un horitzó que no és qüestiona. Una gran cascada que ens precipita cap a un nou model de ciutat molt diferent al defensat en aquests darrers 30 anys. El context és inestable i les aigües baixen ràpides. En aquest punt de dificultat cal tenir clar en quina barca vols viatjar per tal d’evitar la caiguda al no res...I si no volem perdre gaire el temps analitzant programes electorals , només cal que ens fixem en els lemes de campanya. Malgrat la seva brevetat són peces indispensables. Mínim comuns divisors carregats d'informació.
Xavier Trias ens proposa escollir-lo a ell (Tu Trias) i es proclama “l’alcalde de les persones”. No hi ha missatge transcendent, tant sols el pes del personalisme i un cert to de paternalisme cap al ciutadà. Un avi afable que té el punt de fuga de la mirada fora del marc de la fotografia de campanya i al costat un somriure que amaga una cara més agre, la d’una Generalitat governada per un projecte basat en la privatització i la retallada del serveis a les persones. Potser no mira a la cara perquè els ulls no enganyen.
Jordi Hereu mira al front i deixa anar un: “M’agrada Barcelona”. Simple i clar. Està satisfet de la feina feta. No s’avergonyeix de la seva gestió. Es mostra tal i com és . Fons blanc sobre la seva imatge transparent. És el que ofereix i el que ofereix és el que tenim...i ens agrada a nosaltres? En agrada l’urbanisme de les persones, les escoles de bressol a tots els barris, els serveis públics a l’abast de tothom?
Alberto Fernández Díaz diu “Centrats en tu”. Aquest lema em trasllada al missatge buit de qui vol donar veu als rumors i no als fets . Recull dels altres. No hi ha collita pròpia. Beu del partit mare i dóna altaveu a l’inconformisme de la gent enfront als problemes posant èmfasi en la paraula fàcil, en el discurs banal i popular, carregant les culpes a tercers. Vol salvar-nos del caos, de l’agonia, de l’esfondrament dels valors de la dreta rància i espanyolista, i alimenta l’alarmisme.
Jordi Portabella i Cia (Joan Laporta) es creuen que Barcelona és el Camp Nou i que cal entonar l’himne: “Tots units farem més força”. Quin perill de maridatge. Si un és gall, l’altra més. Si un és guapo, l’altre més. Si un és independentista, l’altre més. No sé si són un sumatori o un resta explosiva. Les eleccions municipals no han de ser un laboratori per trobar la sigla perfecta que s’acobli al model d’esquerres i independentista més adequat i equilibrat. I si el seu lema va més enllà i el que vol simbolitzar és l’apropament cap a la família convergent, no cal dir que el perfil propi és dilueix , la força desapareix i el projecte s’esvaeix com la llum d’un misto.
Ricard Gomà et convida a pensar, a reflexionar: “Ningú pot retallar les teves idees”. Un polític que apel•li a la intel•ligència, al sentit comú, i que traslladi la responsabilitat del canvi cap al ciutadà és ben innovador. No et protegeix en el sentit clàssic del concepte, però et garanteix que si el votes farà de la teva confiança un compromís. Crea llaços sentimentals amb l’electorat. Tot allò que pensaves que són utopies irrealitzables les converteix en quotidianes. Les baixa a la terra, les fa possibles. Nosaltres som responsables del que tenim. Podem canviar les coses i tenim poder per fer-ho...qui ha dit que els somnis no es poden fer realitat?
Cinc candidats, cinc models, cinc Barcelones diferents al teu abast que poden sumar, restar, multiplicar o dividir el destí d'una ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada