Els vels transparents

No considero que les prohibicions siguin constructives, tot el contrari. Són mediàticament efectives, d’acord. Fan soroll. Creen estats d’opinió a favor o en contra d’elles mateixes, però solucionen realment l’objecte de la prohibició, o simplement li posen un titular i no desenvolupen la idea? Són recipients buits, perquè caldria canviar massa coses per omplir-los d’arguments raonables. El nostre etnocentrisme no permet intromissions, perquè les cultures dominants han d’adaptar tot el que els envolta als seus propis valors.

L’endogàmia cultural és bàsica per garantir l’ordre i marcar la diferència. És més fàcil prohibir que entendre. No estem per pedagogies culturals en un món que continua avançant pels mateixos principis de la dominació de tota la vida.

No m’agraden els burkes, però tampoc m’agradaria que em prohibissin ser jo mateixa un cop deixés enrere les meves fronteres culturals. Ens costa tant a tots posar-nos en la pell de tercers, perquè en el fons quan ens sensibilitzen amb el desconegut ens fem vulnerables. El coneixement ens porta al descontrol de les idees. Quant menys sapiguem uns dels altres, millor. En aquest món tan global on la informació sembla a l’abast de tothom, continua en possessió de pocs que la instrumentalitzen al seu gust per obtenir els resultats desitjats. Preferim tapar-nos amb vels reals com els del món islàmic o transparents com els nostres, perquè no tenim cap intenció de comunicar-nos, d’entendre’ns i de respectar-nos.

Hem fet un gra massa amb aquesta peça de roba i amb el discurs fàcil de la identitat feminista descontextualitzada culturalment. Prohibir per donar lliçons als altres, genera l’efecte contrari. Reforcem comportaments des de la negativitat, en comptes de reconduir-los des del positivisme de la comprensió de la diferència. Les polítiques intervencionistes en l’àmbit de la convivència intercultural han d’estar justificades en el marc sempre dels drets humans. No puc quedar-me amb els ulls tancats enfront les ablacions i els comportaments de dominació masclista interessada, però sincerament no trobo tan greu ni penalitzant els vels islàmics, integrals o parcials.

La pregunta que cal respondre és si aquestes dones porten el burka, o el yihab des de la llibertat de l’elecció o des de la imposició, i aquesta qüestió només la poden respondre elles mateixes des de la seva condició de dona islàmica. Suposo que trobaríem respostes per tot. I els únics vels que cal destruir no són més que aquells que m’anul•len com a persona, tant a orient com a occident, siguin vistosos o transparents.