Aquest dimecres faré vaga i no assistiré al meu lloc de treball per principis i per solidaritat amb les persones que pateixen les conseqüències devastadores de la crisi econòmica. Perquè penso que cal cridar alt i sense complexos a qui lideren el nostre futur que les seves estratègies són errònies i deshumanitzades. Que per sobre de les fluctuacions de l’economia basada en el capital; de les polítiques defensores d’un món laboral ferotge i selvàtic; de les xifres de creixement impossibles en un món desigual; i dels pressupostos de despatx allunyats de les necessitats quotidianes, hi ha individus receptors de les seves males decisions que pateixen la seva gestió desesperada, mancada de creativitat i desproveïda de lideratge.
Penso en les persones que comparteixen la meva opinió i que dimecres amb el seu gest crearan una sinergia positiva capaç de treure la son i induir a la reflexió a qui ens ha portat a viure aquest estat de malestar social. Hem viscut un somni mal resolt perquè no hem estat prou crítics amb el nostre entorn. Moltes i molts ens hem deixat portar per la corrent d’un fals benestar tan fluctuant i eteri com les accions de borsa. Ara el que importa és sumar esforços i construir un futur en el qual tothom tingui el seu lloc i ningú se senti ni utilitzat ni marginat per un sistema financer injust i volàtil.
Mai és tard per redreçar qualsevol cosa. Res és impossible si es té ganes , força i valentia d’afrontar nous reptes, nous móns amb un sistema de valors basat en la col•lectivitat individual, és a dir en un jo amb identitat pròpia capaç de pensar en plural.
Joan Margarit (Fantàstic!!!) va dir que la llibertat “és quan arrenca l’alba en un dia de vaga general” i per mi la llibertat és l’essència de la tardor: no tenir por a perdre les fulles...en un dia de vaga general.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada