Multes intrascendents

Per mi el carrer és la màxima expressió de la llibertat dels ciutadans que el comparteixen. No dubto que hagin d’existir normes bàsiques per garantir la convivència i el respecte dels uns cap als altres, però potser em sobra l’excés de puritanisme que volem bolcar sobre aquest espai amb projectes com el de penalitzar la gent que es passeja per la ciutat lleugera de roba. No entenc per què s’ha de multar per regular circumstàncies que s’han de resoldre en el marc de la privacitat dels espais. Prefereixo la pedagogia. Si volem transformar cal explicar, no imposar, i això no vol dir ser febles, sinó tot el contrari.

La semi nuesa o la nuesa sense ànim de provocació sexual explícita em pot semblar, des del meu punt vista una manca de bon gust en segons quins llocs es practiqui, però mai no un delicte. Crec que molta gent que viu en aquesta ciutat tan cosmopolita, integradora de moltes corrents urbanes, oberta, lliure i sense complexes, li importa ben poc el que faci cadascú amb la seva imatge. Opino que les regulacions sobre la indumentària s’han de restringir de portes endins. Tothom en el seu espai vital privat: habitatge, local comercial, hotel, equipament públic ha de decidir quines han de ser les normes bàsiques per accedir-hi, però d’aquí a entendre el carrer com una propietat, em supera.

És per això que trobo que per satisfer certs sectors de la nostra ciutat extremadament puritans i conservadors matem la peculiaritat de la nostra idiosincràsia urbana i l’obertura de mires que ens caracteritza com a ciutat progressista. Quan viatjo fora me n’adono que estem carregats de tantes manies absurdes. Ciutats europees emblemàtiques són precioses malgrat les seves imperfeccions i ningú qüestiona la seva bellesa i els seus ciutadans estan orgullosos de les seves joies. Roma està brutíssima. Venècia estén la roba de balcó a balcó. A Berlin, la gent consumeix cervesa pel carrer a tota hora....Deixem-nos de provincianismes i acceptem-nos com som: una ciutat preciosa, una capital marítima amb un potencial turístic brutal, un objecte de desig per moltes persones d’arreu del món...Imperfecta? sí, i què. Amb platges espectaculars i amb turistes horteres amb biquini per la Rambla?...A mi m’agrada així, perquè finalment jo m’estimo la meva ciutat, amb samarreta o sense. Potser el que cal és preocupar-nos més de millorar els nostres serveis cap als ciutadans que posar èmfasi en regular la moralitat dels nostres passejants.

Avui la columna del Ramon Suñé de la Vanguardia parlava de la Barcelona que ens ha de fer sentir orgullosos. Sí, una ciutat amb un grau d’accessibilitat envejable. Potser a París no trobem homes en banyador i sense samarreta passejant-se pels Champs Elysées, però sí que té una xarxa de metro totalment impossible per a persones amb mobilitat reduïda o simplement per a un cotxet de nadons...Què és més important? Vivim en un municipi amb un model d’habitabilitat i benestar esplèndid, només cal veure-ho i creure-s’ho. Posem esforços en explicar la bona feina feta tots aquests anys als barris per garantir la cohesió i la millora dels serveis a les persones i no perdem el temps el polítiques de xèrif anecdòtiques. Avenços socials aconseguits per mandats de coalicions d’esquerres que han posat Barcelona en el mapa del món, tant en la seva vessant estètica com social. Enfont aquesta grandesa, la multa em sobra.