(...)

La bona utilització dels signes de puntuació és importantíssima més enllà dels textos escrits. El llenguatge i els seus recursos per donar vida a les paraules i carregar-les de sentit a través dels tempos són totalment extrapolables als nostres actes. Els anys acumulen un seguit d’accions que es poden interpretar amb la lògica de les comes, dels punts i apart, dels punts i seguits, dels punts i comes, dels dos punts, dels punts suspensius, dels guionets, i dels parèntesis. No m’he trastocat intentant definir la meva vida a cop de signes, sinó que vull manifestar-vos que és molt important identificar-los per saber en cada moment on es troba la pausa i quina ha de ser la seva durada.

Una vegada vaig llegir una crítica literària sobre el llibre Madamme Bovary. L’autor parlava del domini expressiu en la utilització del llenguatge de Gustave Flauvert i assenyalava la intensitat en la utilització d’un punt i coma en un dels moments més eròtics del llibre, quan ella manté relacions sexuals amb el seu amant dins d’un carruatge totalment desbocat, i no només en el sentit estricte dels cavalls al galop, sinó fent referència a l’alta temperatura a l’interior de la cabina. És una escena del llibre totalment suggerent i a on tot es sobreentén, malgrat les omissions. El punt i coma significa la passió de dos cossos entregats sense límits, la separació temporal entre l’abans i el després del desig. Sexe concentrat en un signe de puntuació.

Aquest exemple no és únic i a més el significat del signe depèn del context, però trobo que és molt il•lustratiu. No tots els punts i comes són eròtics, ni tots els punts i finals definitius. Els signes de puntuació adquireixen la forma de l’entorn, s’enriqueixen de les energies que combinen i alhora separen moments i ens aporten espais de reflexió per poder decidir. Modelen les experiències i ens recorden que res és tancat, lineal , incorregible o estàtic per naturalesa. Porto temps donant voltes a aquesta reflexió que avui m’he decidit a escriure. I crec que em trobo en disposició de dir que finalment he après a controlar els tempos no només quan escric sinó quan visc.

He deixat enrere les comes i les he transformat en punts i seguits. És a dir, he abandonat la vida atrafegada, ràpida, sense parar atenció en el que fas perquè ja tens la mirada posada en el que faràs, fet que no et permet gaudir mai dels grans moments, dels segons viscuts com hores. També he donat valor al punt i final i m’he adonat que, per sort, intentar separar etapes no vol dir entendre que les experiències s’obliden, sinó que s’arxiven i es recuperen transformades i evolucionades. El que deixes escrit en el paràgraf anterior inevitablement condicionarà el següent, t’agradi o no. He après a obrir parèntesis i guionets per poder respirar quan m’ofego, quan sembla que les paraules s’acumulen i cal frenar-les i deixar-les refredar en un espai neutre, aclaridor i asèptic, en una capsa de reflexió aïllada. Els dos punts m’aturen i m’ordenen. Quant al punt i coma, diria que és el nostre espai secret que separa dos fets evidents d’un d’amagat que només coneixes tu, els secrets entesos com les nostres pors i desitjos ocults mai expressats, un signe de puntuació lingüísticament obviable, i vitalment identitari del propi jo.

Sembla que tot està sota control menys els punts suspensius...encara ara no he pogut superar el neguit que em suposa no saber que passarà. No visualitzar un final quan tinc un principi. Deixar en l’aire paraules i fets volant a la deriva sobre decisions que no sabré com resoldré. Tinc anys per endavant per domesticar l’incontrolable. Per fluir en la incertesa dels punts infinits.