Nacional II

Em dic Katya. Sóc ucraïnesa. Tinc 22 anys... i estic molt boja. Ara, asseguda en una cadira de plàstic en un revolt de la Nacional II a l’alçada del quilòmetre 652 simplement espero que algun client aturi motors davant meu. L’ombrel•la de la marca Damm esponsoritza la meva feina, mentrestant escric el meu diari. M’agrada molt escriure. Qui sap si algun dia faré una novel•la. Bé començo per presentar-me una mica...Com em definiria? Sóc molt espavilada i estic bonííííííííííííííssima, tu: els pits de la talla cent. El cul turgent. La panxa rodona i llisa. Les cames llargues i primes. El cabell ros i ondulat. Els llavis rosats. La pell amb tacte de préssec i olor de vainilla. Les orelles petites , Les mans fines. Les ungles vermelles. La llengua juganera i lasciva…Sóc puta de professió i assassina per convicció.

M’agrada el que faig. Ja fa quatre anys que em dedico a eliminar a tots aquells desagraïts amb la nostra feina tan exquisida d’alleugerir els paquets inflats de tant conduir. No us ho penseu que sóc arbitrària i irracional... No gens, de veritat, jo escullo les meves víctimes curosament. Em carrego sense pietat, ni penediment, als homes irrespectuosos, poc cavallerosos amb la meva professió de caràcter social i d’utilitat lúdica indiscutible. Perquè no em negareu el fet que un clau a temps evita un accident. No és pot conduir amb pressió entre les cames! Un ha d’asserenar els instints, sinó el malestar del desig contingut fa que correm més a la carretera i que estem molt més irritables. Un ha de saber relaxar-se i tenir clar quan toca follar...i si és a l’aire lliure, sota l’ombra d’un arbre i amb el cant dels ocells de fons, és un luxe natural que no podem obviar. Les putes de carretera, que donem servei a primera línia del front, som un factor fonamental a l’hora de reduir la sinistralitat al volant i a la vegada contribuïm a què l’economia funcioni. Garantim la globalització de les mercaderies: que els tomàquets d’Almeria, arribin als supermercats d’Alemanya. Que l’oli de l’arbequina de les Borges Blanques regui les amanides franceses. Que les patates de Prades es mengin a Holanda. Que els fuets d’Olot pengin de les xarcuteries de Conpenhague. Un moviment possible gràcies als nostres serveis alleugeridors de l’avorriment que suposa conduir tantes hores en solitari , sense més companyia que un trist calendari de la Samantha Fox ja esgrogueït pel pas del temps i la remor de la ràdio tot el dia encesa per fer una mica de caliu dins de la cabina. Una tia bona a mitja ruta disposada a obrir-se de cames per superar la desídia del viatge és gairebé una aturada imprescindible com la de fer benzina. Les mànegues s’han de buidar, sigui en sentit estricte al dipòsit del vehicle de gran tonatge, i en la vessant figurada-eròtica al preservatiu (com a mi m’agrada, tot ben higiènic, recollit i ordenat ), malgrat que de vegades vagi sobre la meva cara (mira que els hi dic que controlin la intensitat del dispar i que apuntin a l’infinit, hòstia!!), o sobre el meu vestit (em fa una ràbia, això!..Sort del Cebralín). Com us deia, tot el que s’omple, es buida (o era tot el que puja, baixa?...Bé, tant és Newton i Arquímedes estarien d’acord amb mi i els meus principis de física aplicada a l’entorn dels paral•lelismes entre el subjecte –camioner- i l’objecte-camió-).

Jo sóc molt bona tia, de debò, però els que no enteneu que sóc una princesa de l’asfalt que dono plaer desbordat sobre el quitrà; una emperadriu dels sentits; una deessa de la carretera a la qual heu d’adorar, en comptes d’humiliar...ei, aviso, no us apropeu a mi. Si no teniu clar que aquí la que mana sóc jo malgrat pagueu vosaltres, que les normes les poso jo, que l’educació és un grau, no goseu demanar els meus serveis. Jo et dono plaer i tu m’obeeixes, entesos? I quan un et fa un favor, es dóna les gràcies.

Al llarg de la meva vida com a puta de revolts impossibles he vist de tot. De camioners hi ha de molts tipus. Per sort no tots són uns degenerats...a hores d’ara només m’he carregat uns 50, i potser he follat amb més de 1.000. Podríem dir que la mercaderia que transporten impregna el seu caràcter. Ho tinc estudiat. Els de productes tòxics, uns tensos. Els de la fruita, uns sortits. Els de refrigerats, uns glaçats. Els de cotxes, uns accelerats. Els de bestiar, uns porcs. Els de missatgeria, uns estressats...Ostres us he de deixar que veig que aquest camió que s’apropa està traient el peu de l’accelerador...A treballar o a matar.

-Hola zorraaa (ui, ui, ui , no anem bé). Ostia qué güena que estásss. Déjame verte las tetas, antes que naaaa (què pesats amb els pits, tots volen el mateix. Ja ho deia Freud, i si no ho deia li escau el comentari: la fixació dels homes sobre aquesta part del cos respon als records primaris de la unió amb la mare a través de la lactància, fet que genera un lligam indestructible i complaent cap a aquet símbol de la feminitat).
-Primero de todo, buenos días. Segundo, antes de tocarme esta maravilla de pechos ten la delicadeza de preguntarme cómo me llamo, porque no querrás follar con una desconocida....como mínimo grita mi nombre, que es Katya, cuando te deje extasiado de placer. Y tercero, haz el favor de lavarte esas manos negras, porque si todo lo llevas igual, a mi no me pones la mano encima (avui no tinc ganes de matar però com no em faci cas...).
-Tía, tu estassss loca. Pero si eres una puta de mierda, sentada en una silla de plástico de mierda, en esta carrerera de mierda...Va te doy 12 euros y hazme un apaño rápido que tengo los huevosssssssssss a reventarrrrrrrrrr. (Hauré de fer-ho. Voleu veure com me’l carrego sense deixar rastre?).
-OOOOOOhhh, Kaaatya.. Mássssssssssssssss rápido. Mmmmmmmmmmmmmm OOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOhhhhhhhhhhhh. Pero, por qué paras burra, que no me corríiiiiiiiiiiiiiiiio aún.
-Mírame fíjamente a los ojos (tinc el seu sexe agafat ben fort a les mans).A que se mueven haciendo círculos. Síguelos, si quieres que acabe el trabajo. Se mueven de izquierda a derecha, mientras notas como mis manos se deslizan arriba y abajo, arriba y abajo, arriba y abajo...Sientes mucho placer y no puedes dejar de mirarme a los ojos ( Ja el tinc. No us ho havia dit abans, però el meu pare es dedicava a hipnotitzar gent i em va ensenyar a fer-ho. Mai se sap la utilitat dels aprenentages fins que la trobes i la gaudeixes).Cuando cuente tres te vas a correr y después irás a tu camión. En el quilómetro 653 vas a apretar el acelerador al máximo y te vas a salir de la carretera. Y vas a morir. Un... dos... tres.
-OOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOhhhhhhhhhhhh, Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii. Ten zorra, tus 12 euros. Ai que descansao me quedao.

Veig com t’allunyes. Com agafes velocitat. Vinga va, corre una mica més!!!. Ja t’apropes a la foscor. Ara sí, gira el volant, home! Uaaaaala, quina llet!!! .Una, dues, tres, quatre...voltes de campana. Quant de fum. Com m’agrada la simfonia de les sirenes: mossos, bombers i ambulàncies a l'uníson. No hi ha res a fer, uff quina pena!

Malaguanyats tomàquets, no m’agrada gens tirar el menjar, amb la gana que passen els nens a l’Àfrica....Si m’haguessis dit bon dia a temps. Culpa teva, camioner de merda.