El gust dels records

Avui he menjat una figa amb una ametlla a dins i una part de la meva infància s’ha desbordat en el meu pensament. La mossegada dolça, la barreja de les dues textures del sucre de la fruita seca i concentrada i el regust torrat del cor cruixent , m’ha retornat la imatge del meu pare per uns instants. De cop l’he vist obrint la porta de casa carregat de paquets de fruits secs que comprava en una botigueta del barri de Gràcia, a prop del carrer Camprodon. He recordat totes aquelles paperines marrons plenes d’ametlles i avellanes, els aromes de les pells torrades, la cel•lofana groga que embolicava les figues que a mi tant m’entusiasmaven i que ell comprava amb la il•lusió de saber que em feia contenta. L’he tornat a veure, a percebre les seves mans petites oferint-me aquella delícia . El rellotge s’ha endarrerit i ell ha tornat a la vida durant el minut que aquell tros de menjar ensucrat ha deixat anar la intensitat del gust a la meva boca.

Emmagatzemo tantes sensacions recurrents en el meu cap que es passegen enmig de les situacions més inesperades. Els meus records són una cuina plena de gustos, d’aromes , de textures de vida inoblidables que m’acompanyen, que no s’esvaeixen mai i que em retornen la felicitat perduda a través de les mossegades, de les olors, del tacte impregnat en els meu dits, de la música amagada rere les orelles, de la vista de la bellesa inabastable.

Escolto. Assaboreixo. Oloro. Miro. Toco...Sento a través de totes les portes del meu cos i no vull deixar de fer-ho mai. No em puc permetre no posar atenció en tot allò que és imprescindible recordar amb tota la complexitat de sensacions que jo puc capturar i guardar en aquest cap desordenat ple de moments essencials que em caracteritza.