La revolució en xarxa

El poder de canviar el món es troba a les nostres mans i cal prendre consciència com a individus del nostre potencial transformador, de la capacitat de moure fitxes en una partida d’escacs oberta a tots els públics. Ni la classe política, ni el quart poder mediàtic, ni la cúria judicial i ni tant sols els sinistres poders fàctics amagats en els trasters dels estats, en les ombres dels negocis perversos, poden fugir del control de persones organitzades en xarxa capaces de moure informació sensible de manera exponencial, sense control governamental i en un temps rècord. Informació de primera mà, explicada pels seus protagonistes, no manipulada per tercers, enriquida a través de les aportacions d’altres que se sumen a les causes, se solidaritzen i pressionen per generar canvis a on abans només hi havia ocultisme i manipulació interessada dels fets.

Els esdeveniments històrics d’aquests darrers dies intensos a Tunísia, a Egipte, al Iemen i incipientment ja a Algèria ens ha de fer veure que les noves maneres de mobilitzar-nos enfront les injustícies descol•loquen els poders clàssics. Les revolucions arriben quan es pren consciència de la ruptura, de la incomunicació, de la trencadissa del vincle entre els qui proposen els models de govern i els qui reben les conseqüències d’una manera injusta d’administrar els bens de tothom, de tergiversar els valors culturals, de controlar les vides dels ciutadans i de pensar que aquests no tenen dret ni força per rebel•lar-se. Quan un poble pren consciència de l’abús i a sobre és capaç de compartir-lo i globalitzar-lo, quan fem del desencís individual una cadena d’insatisfaccions, produïm una força bruta que no dóna opció a la marxa enrere perquè mobilitza el present i obre les portes a l’esperança d’un futur no sé si millor, tenint en compte el context actual, però si més no diferent i més democràtic.

Les injustícies, les males pràctiques de govern, els personatges sinistres, les desigualtats socials extremes, la prepotència dels partits majoritaris, la imposició de criteris únics, les mitges veritats explicades respecte dels grans problemes que ens afecten, la manipulació interessada de la informació, la incoherència en l’aplicació de les polítiques impulsades i la ideologia defensada, els grups de poder que condicionen les accions d’estat...Totes aquestes arestes conviuen en les nostres societats democràtiques, i nosaltres com a individus podem compartir el nostre coneixement, amplificar els seus errors, denunciar el que volen ocultar, informar del que no volen dir-nos, reconèixer l’altra part de la veritat que no ens volen explicar i finalment manifestar que ho veiem tot, ho sabem tot i que està en les nostres mans posar fi a allò que no podem permetre que succeeixi per dignitat i per respecte al conjunt d’individus, de persones anònimes que amb feina i esforç fan progressar el món.

En aquesta àgora pública en xarxa. En aquest espai compartit de coneixement que ens uneix i que no distingeix entre primer o tercer món. En aquest cúmul frenètic de creuament d’impressions on ningú s’escapa de la crítica, del qüestionament d’accions improcedents, del control dels ulls del món; hem de ser-hi des de la responsabilitat de l’acció i des de la capacitat de reacció en front les injustícies globals. Tots som peces claus des de les nostres petites aportacions de la transformació de la societat. Tots som jutges i part d’aquesta aldea global en xarxa sense fronteres físiques , sense governants, sense exèrcit...només veus i opinions individuals lliures i contrastades.