Els somnis possibles

Ens movem entre somnis
a la recerca d’una nova tendresa.

Quina llum cercar
al fons del pensament
que ens tregui
d’aquest atzucac
on ens trobem immersos?


Aquests versos reveladors de la Motserrat Abelló, robats del poemari Dins l'Esfera del Temps , ens parlen dels camins que exploren els somnis. Les construccions subjectives que fem dels fets viscuts i dels no viscuts, però sí imaginats que construeixen el nostre univers vital. Quan els vaig llegir em van suggerir de seguida quin és el paper de les utopies irrealitzables en el marc de la realitat objectiva. Estic convençuda que una persona sense somnis viu escapçada. No podem conformar-nos amb la dimensió plana de la realitat, cal cercar la profunditat somniada de tots els interessos que ens mouen a viure. Cal desitjar el màxim per no acomodar-te. Cal lluitar per avançar i guanyar en coherència existencial.

Els somnis ens apropen al concepte filosòfic de la perfecció, del paradigma. Ens fan tocar per uns instants la felicitat absoluta, però també ens recorden que res s’apropa al misteri de la bellesa amb l’exactitud assolida quan en comptes de viure, somniem. Hem de ser realistes per cercar la llum que ens tregui d’aquest atzucac de quimeres irrealitzables, però no podem deixar de volar i no tocar de peus a terra. Fins i tot de plantejar-nos que els somnis deixen de ser irrealitzables, justament quan acceptes que poden ser possibles i imperfectes.